Darrers mesos de vida per als derivats hidroxiantracènics en aliments i complements alimentosos

El 2021, quan es va publicar el Reglament (UE) 2021/468 de la Comissió de 18 de març de 2021 pel qual es modifica l’annex III del Reglament (CE) núm. 1925/2006 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les espècies botàniques que contenen derivats hidroxiantracènics, s’afegien a la part C del seu annex III les entrades següents, que quedaven sota control comunitari mancant estudis científics que avalessin la seva prohibició, com sí va passar amb els derivats hidroxiantracènics procedents de la fulla de les espècies d’Aloe:

  • Preparats de l’arrel o el rizoma de Rheum palmatum L., Rheum officinale Baillon i els seus híbrids que continguin derivats hidroxiantracènics
  • Preparats de la fulla o el fruit de Cassia senna L. que continguin derivats hidroxiantracènics
  • Preparats de l’escorça de Rhamnus frangula L. o Rhamnus purshiana DC. que continguin derivats hidroxiantracènics

El 23 de maig de 2024, l’EFSA (European Food Safety Authority) va publicar una opinió científica on es va confirmar la no genotoxicitat d’aquestes espècies segons els estudis presentats, però a l’hora de caracteritzar adequadament la seva composició en derivats hidroxiantracènics i altres substàncies, es va veure que alguns d’aquests compostos són coneguts per la seva activitat genotòxica, per la qual cosa es conclou que sobre la base d’aquestes dades no es pot establir la seguretat dels esmentats preparats.

Encara que hi ha força controvèrsia, si prospera la proposta legislativa, en uns mesos, després d’abril de 2025, les entrades que ara consten a la part C de l’annex III del Reglament (UE) 1925/2006 passarien a la part A, sent prohibides. En principi, no es preveu un període transitori després de la publicació del reglament.

A Supplaffairs ens avancem els canvis legislatius i n’informem els nostres clients perquè estiguin preparats un cop arribat el moment.